Oficialment conegut com el format d'àudio MPEG-4, el M4A va ser desenvolupat per moltes empreses, com Bell Labs, Dolby Laboratories, Microsoft, la Fraunhofer Society i d'altres. Va ser llançat el 1997, i la seva extensió de fitxer és .m4a.
Dissenyat per ser el successor del MP3, el M4A és un format d'àudio les dades del qual es codifiquen amb Advanced Audio Coding (AAC). També forma part dels estàndards MPEG-2 i MPEG-4.
Com que aquest format utilitza el còdec AAC, també es coneix amb aquest nom.
S'utilitza principalment per Apple. Per tant, és el format de música predeterminat a iTunes, Apple Music i és compatible amb dispositius iOS.
Avantatges i inconvenients del format M4A
M4A és un format estàndard per a àudio digital, vàlid per a la distribució digital de música. Però, com tot, té els seus avantatges i inconvenients. A continuació els pots veure en detall.
Avantatges
- Mides de fitxer reduïdes. El format M4A utilitza compressió amb pèrdua. Per tant, és unes deu vegades més petit que els fitxers sense comprimir, tot mantenint una qualitat d'àudio acceptable. Sens dubte, això el converteix en un format adequat per a la distribució digital de contingut d'àudio.
- Tecnologia de compressió millor. El M4A té una tecnologia de compressió més avançada que el MP3. Com a resultat, els fitxers M4A són més petits que els fitxers MP3.
- Qualitat. El format M4A sona millor que el MP3, fins i tot amb la mateixa taxa de bits.
Inconvenients
- Compatibilitat. Tot i que el M4A és un estàndard d'àudio, no és universal del tot. Només uns quants dispositius el suporten de manera nativa, i aquests són els dispositius Apple i els telèfons Android. La majoria de dispositius i reproductors multimèdia no poden obrir fitxers M4A.
- Qualitat. Tot i que el M4A sona millor que el MP3, segueix sent un format amb pèrdues. Això vol dir que és decent, però no tan alt com els formats sense pèrdues com el FLAC o l'ALAC.